EL RUMMY
El Rummy és un joc de taula que es juga amb la baralla francesa o bé amb fitxes (numerades de l’1 al 13 i en 4 colors o pals).
S’usen 2 jocs de baralla complets, és a dir, 104 cartes o fitxes +3 comodins o jokers. Poden jugar 2 o més jugadors Es reparteixen 14 cartes o fitxes a cada jugador i la resta dels naips o fitxes es destinen al pou.
L’objectiu de cada mà és descartar tots els naips a la taula. Les cartes o fitxes del 1 al 7 tenen un valor de 5 punts i les cartes o fitxes del 8 al 13 tenen un valor de 10 punts per a fins de comptabilitat per definir al guanyador. No es pot tallar amb cartes que siguin un comodí per exemple el número 2.
–
EL DÒMINO
El Dòmino o Dominó és un joc de taula en què hi juguen dos o tres jugadors individualment, o quatre jugadors individualment o per parelles. Es basa en un joc de 28 fitxes rectangulars amb un costat pla i llis i l’altre sovint amb un botó central que sobresurt i que permet, amb la fitxa cara cap avall, remenar-les amb facilitat. Una de les cares d’aquestes fitxes està dividida en dues parts d’igual dimensió. En cada una d’aquestes parts hi pot haver des de zero fins a sis punts. Cap de les combinacions es repeteix en tot el joc.
Va sorgir fa mil anys a la Xina a partir dels jocs de daus i la primera menció al dòmino prové de la dinastia Song de la Xina.
–
EL BURRO
El Burro és un joc de cartes de baralla espanyola que consisteix a aconseguir 4 cartes del mateix índex.
A aquest joc poden jugar des de 3 fins a 12 persones amb una baralla, tot i que es pot jugar amb més baralles.
Per a jugar al burro s’han d’agafar de la baralla tants grups de 4 cartes amb el mateix índex com jugadors hi juguen. Per exemple, si hi ha 3 persones jugant podem prendre els 4 asos, els 4 tresos i els 4 reis.
Primer es reparteixen una per una totes les cartes, tenint així 4 cartes cada jugador. L’objectiu és aconseguir 4 cartes amb el mateix índex intercanviant-les amb la resta de jugadors de la següent manera: cadascú posa una de les seves cartes cara avall, es compta fins a tres i cada jugador dona la seva carta al jugador que té a la dreta. I així fins que un acabi.
Quan un jugador acaba, posa la mà al centre de la taula i crida Burro!! i immediatament tothom ha de posar la mà damunt de la del guanyador, sent el perdedor l’últim en posar la mà. Si han acabat alhora un o més jugadors no importa qui hagi estat el primer a dir burro, el que importa és qui perd.
Al qui ha perdut se li apunta, per ordre, una lletra de la paraula burro, fins a completar-la. El primer que la completi perd la partida, i així successivament fins que quedin 2 jugadors.
Alguns jugadors creuen que la finta, o «amago», és un art, i es basen en ella per a guanyar als adversaris. Fer una finta consisteix a posar la mà al centre i exclamar qualsevol cosa diferent de burro per tal de confondre els rivals i fer que posin la mà. A tots els que la posin, se’ls sumarà una lletra. Si no la posa ningú, se li sumarà una lletra al que hagi fet la finta.
Com que quan queden dos jugadors seguir jugant al burro és una ximpleria, ja que els 2 jugadors exclamarien burro al mateix temps, s’ha de buscar alguna alternativa per a decidir qui és el guanyador. En general el guanyador és el que tenia menys lletres, en cas d’empat es pot decidir de la manera que es vulgui, des de jugant al popular pedra, paper i tisores, encertant el jòquer o el comodí d’entre una munió de cartes o fins i tot jugant-ho al mexero.
–
ELS ESCACS
Els Escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Segons els historiadors dels escacs, el joc original en què es basa fou el xaturanga, que es practicava a l’Índia al segle VI dC, i que es va transmetre des d’allà cap a Pèrsia i l’orient d’una banda, i cap al món àrab de l’altra.
Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs (d’aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d’Internet, per correspondència i de manera informal. Els escacs és un joc d’estratègia i de tàctica, no impliquen l’element sort, amb l’única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l’inici de la partida (les blanques sempre fan el primer moviment). Són especialment coneguts per la seva alta complexitat.
El joc (o partida d’escacs) es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i fosques, en el qual, a l’inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i característiques. L’objectiu de la partida és fer escac i mat (també anomenat simplement mat) al rei de l’adversari. Els teòrics dels escacs han desenvolupat una gran varietat d’estratègies i tàctiques per a assolir aquest objectiu, encara que en la pràctica no sigui un fet gaire habitual, ja que els jugadors amb un gran desavantatge tenen l’opció de rendir-se o d’abandonar la partida davant la derrota imminent, o abans de rebre el mat.
